A MANERA DE PRELUDI

Avui la meva àvia he fet 70 anys. La Cristina Campoy Bascos està bé de salut mira la televisió i va a caminar cada dia. L' única dolença que té, a part de la vellesa, és que està molt malament de la vista. Vaig pensar dies enrere, que un fet com aquest em refereixo a fer 70 anys era un esdeveniment digne de ser celebrat. Aquesta celebració consistirà en anar a dinar a un restaurant  que té a uns metres de casa seva  i encarregar un pas un pastís de nata, per donar un aire més festiu a la diada convindaria a les seves filles i els seus nebots. Aquest matí a les onze han vingut  tots els seus amics i els seus familiars a portar-li algun regal i a feliçita-la. Cap allà a les dues ens hem trobat tots en el restaurant per celebrar els seus 75 anys. El menjar ha estat boníssim i el passtís més, per a ella ha estat tota una sorpresa el pastís de nata. Llastima que no pugui menjar gaire sucre.

De tornada a casa abans de marxar una de les seves filles ens ha comentat que estava molt contenta perquè tot havia anat molt bé. La meva àvia ho ha confirmat: (ha estat perfecte, i el pastís m'ha encantat) me l'he mirada esta estava exultant!
Sense voler, penso dins meu, deixem de banda els vells. Al cap d'uns dies, he agafat una llibreta i un bolígraf i he demanat que m'expliqués com havien estat els seus setanta cinc anys de vida.