EL SEU AMOR:

La meva àvia em va explicar que al cap d'uns anys ja estava cansada d'estar interna, volia fer un canvi en la seva vida. Li va comentar al seu pare si podia canviar de feina, el seu pare li va dir que sí, que havia pres una decisió correcta, però abans ho havia de dir a la senyora de  la casa.

Ella li va dir que li semblava bé, que en un poble dels voltants buscaven gent per la temporada de la canya de sucre, que hi anés, preguntes per l'encarregat i li digues que hi anava de part d'ella.

I així ho va fer. Va parlar amb l'encarregat i la van contractar, li van dir que d'aquí dos dies ja podia començar.

I al cap de dos dies va anar a treballar. Un noi molt callat i treballador li va ensenyar com foncionava aquesta feina, era ell, l'amor de la seva vida.

Un dia qu feien festa ell li va preguntar si volia anar a passejar per la platja, ella, evidenment, li va dir que sí amb el cap.

LA MARE I EL DIA DEL NAIXEMENT:

La mare de la meva àvia es deia Carmen Bascos. Va néixer a l'any 1892 a la Caleta, un poble de Granada.

Era una noia alta, morena i d'ulls marrons. Era molt bona noia, simpàtica i carinyosa. Els seus pares es deien  Mercedes i Gabriel i tenia 6 germans i ella era la més petita. Es va casar amb en Manel. Treballava de mastressa de casa.

Van tenir quatre fills, la meva àvia era la tercera. Li van explicar que va ser un part sense cap mena de compliccións, abans la gent tenia els fills a casa amb l'ajuda d'una llevadora. La meva àvia recorda que el diaa del bateig, hi va anar caminant, tenia tres anys.

Tenia dos padrins i dues padrines, li van posar el mateix nom que una de les seves padrines, Cristina.

Al cap de set anys, la seva mare va morir. M'explica la meva àvia que la va trobar molt a faltar i que sempre s'en recorda d'ella. Sense mare i el pare treballant tot el dia fora de casa la van posar interna a casa d'uns marquesos del poble del costat, a Motril.