Pare i fill:

El pare de la meva àvia es deia Manuel Campoy, va néixer a la Caleta i era pescador. Tenia quatre fielles i estava casat amb la Carmen Bascos. No Havia anat mai  al col·legi. Hi havia temporades que havia de sortir a pescar a fora, lluny i s'havia de quedar a dormir al barco.

Tenien el mar davant de casa.

Va morir el febrer de 1983, aquell dia la meva àvia i tots en general estaven molt tristos. La meva àvia va començar a recordar coses que feia amb ell com pescar o nedar.

Primer llença la canya i quan es mogui una mica estira-la cap enlaire.

Ella i les seves germanes l'esperaven a la platja jugant amb la sorra.

Li hagues agradat poguer passar més temps amb el seu pare.

Bescanó- Salobreña- Bescanó

La meva àvia no té gaire bé la memòria i no se'n recorda d'alguns detalls, però m'ha explicat tot això que ara us expliquaré:

      

Només va conèixer a les seves àvies.

    

La seva àvia materna es deia Mercedes Mendoza, va néixer al poble de Salobreña a l'any 1871. Es va casar amb en Gabriel Vascos que va néixer a l'any 1870 i van tenir set fills.

Ell treballava a la fàbrica de sucre que hi havia al poble i ella feia feines a les cases. En Gabriel va morir de molt jove del tifus. En aquella época molta gent moria d'aquesta enfermetat. La meva àvia va morir de vella. Tots dos són enterrats al cementiri de Salobreña. Passava molt de temps amb la meva àvia l'estimava molt. Ella va ser qui li va ensenyar a resar.

La seva àvia  paterna es deia Maria Rodriquez, va néixer a Salobreña a l'any 1864. Es va casar amb en Manuel Campoy que va néixer a l'any 1869 i van tenir tres fills. També treballava a la fàbrica de sucre i ella rentava la roba als més rics. Ell s'en va anar a la guerra, i no se n'ha sabut res més d'ell. La meva àvia no el va arribar a conèixer. La Maria va morir de vella als 79 anys. Com els seus avis materns està enterrada el cementiri de Salobreña. A la Maria, no la veia tan sovint com a la Mercedes perquè vivia a l'altra punta del poble.

A MANERA DE PRELUDI

Avui la meva àvia he fet 70 anys. La Cristina Campoy Bascos està bé de salut mira la televisió i va a caminar cada dia. L' única dolença que té, a part de la vellesa, és que està molt malament de la vista. Vaig pensar dies enrere, que un fet com aquest em refereixo a fer 70 anys era un esdeveniment digne de ser celebrat. Aquesta celebració consistirà en anar a dinar a un restaurant  que té a uns metres de casa seva  i encarregar un pas un pastís de nata, per donar un aire més festiu a la diada convindaria a les seves filles i els seus nebots. Aquest matí a les onze han vingut  tots els seus amics i els seus familiars a portar-li algun regal i a feliçita-la. Cap allà a les dues ens hem trobat tots en el restaurant per celebrar els seus 75 anys. El menjar ha estat boníssim i el passtís més, per a ella ha estat tota una sorpresa el pastís de nata. Llastima que no pugui menjar gaire sucre.

De tornada a casa abans de marxar una de les seves filles ens ha comentat que estava molt contenta perquè tot havia anat molt bé. La meva àvia ho ha confirmat: (ha estat perfecte, i el pastís m'ha encantat) me l'he mirada esta estava exultant!
Sense voler, penso dins meu, deixem de banda els vells. Al cap d'uns dies, he agafat una llibreta i un bolígraf i he demanat que m'expliqués com havien estat els seus setanta cinc anys de vida.